¿Què és l’estil? ¿com podríem definir-lo?. L ’estil abarca diferents característiques; sobrietat, elegància i seguretat en un mateix, però el secret de tenir estil també es troba en aquell tret diferenciador que ens fa únics, i que la majoria de vegades no prové d’una actitud conscient, per  això ens resulta tan complicat intentar desxifrar-lo…

Podríem afegir que és aquella parcela íntima i única que expressem a través de la roba, el pentinat, la gestualitat, la manera d’expressar-nos o fins i tot de la forma de caminar…Tot allò que sense adornar-nos ens defineix i projecta cap en fora el nostre interior….Normalment acostumem a atribuir estil a aquelles persones que tant la seva aparença, presència i actes es perceben com a bonics i que facin el que facin i diguin el que diguin rresulten captivadors.

Segons el dissenyador Giorgio Armani per. posseir estil és fonamental: un bon calçat (són la base de l’armari). colors foscos com el negre i el blau marí (mai fallen), i no portar un look molt estudiat. De totes formes, el més important per. l’italià per. a projectar una aparença atractiva és sobretot un estat de la ment, més que no una forma de vestir.

També és fonalmental remarcar que tenir estil és una excel.lent carta de presentació en qualsevol situació de la vida, tant pugui ser en una entrevista de treball com en un sopar d’amics, sempre és altament beneficiós en contextos de relacions socials….Així doncs el vestuari, el llenguatge corporal, l’habilitat per. conversar i la manera de modular la veu podrien ser quatre vèrtexs que formarien l’àurea d’una persona amb estil.

“L'estil és l’equilibri entre l’interior i l’exterior, entre la personalitat i la forma d’expressar-se. La coherència és allò que ens dóna estil i l’equilibri ho converteix en elegància” Custo Dalmau, dissenyador.

La roba seria un punt indispensable per. a desenvolupar la pròpia identitat, però seguir exclusivament les tendències no és cap garantia, ja que pot anul.lar aquell component d’originalitat imprescindible...Això sí, les persones amb estil gaudeixen d’una agudíssima intuïció estètica. Saben aprofitar de la moda i de les tendències allò que més els interessa i el que més s’adapta a la seva forma d’expressar-se…Ja ho deia Coco Chanel; “ La moda passa; l’estil perdura”. És imprescindible escollir les peces amb criteri i seguretat, triant allò que realment ens afavoreix, allò que no caduca amb el temps…Segurament encara hem d’aprendre a ser més crítics amb la nostra pròpia imatge. Tampoc podem oblidar la importància d’altres aspectes estètics com el d’un bon maquillatge, un bon pentinat, de l’exercici físic , l’alimentació i els hàbits saludables de vida…

“ Com en el cas de l’elegància, l’estil és innat i sorgeix d’una forma natural, s’hi neix amb o sense. El comportament, la mirada, el gest, la manera de moure’s i vestir segons la situació demostren estil: un equilibri entre allò físic, allò estètic i lallò moral” Manuel Mota, director creatiu de Pronovias.

La concepció de l’estil ha canviat amb el temps, si durant el passat segle tenir estil anava més lligat a una certa premeditació, era evident que la persona que posseïa estil havia dedicat un cert temps a posar-se elegant, guapa, i a cultivar una sèrie de qualitats; amb el canvi de segle aquest punt ha canviat i molt. En l’actualitat moment l’estil és molt més informal i despreocupat, els codis de la moda són els que més han evolucionat, així ara una “celebrity” pot ser tant o més estilosa durant la gala l’entrega dels Oscars enfundada amb un vestit d’alta costura de més de 60000 euros, com en el seu dia a dia, amb un xandall fent la compra del super. Avui en dia i amb l’abundant oferta tèxtil del mercat s’exigeix la necessitat de saber digerir-les i de tenir l’atreviment i creativitat de saber barrejar. Podrem trobar una dona/home altament estilosa portant uns pantalons YVL de 450 euros, una samarreta de H&M de 4 euros i un cinturó comprat en un mercat a Mèxic: és el mix global. Més que mai en els nostres dies tenir estil és saber-se adaptar al moment i cirscumstància amb total naturalitat. L’actitud, és la que ens farà diferenciar sempre en qualsevol de les cirscumstàncies. L’ estil sorgeix d’una forma natural sense artificis, no requereix un esforç considerable.

I sobretot quan més segur s’està d’un mateix més es marca l’estil, ja que no es té por a equivocar-se perquè sap que te l’encert assegurat…..